La comunicació en la parella és un element essencial per a la satisfacció i l’estabilitat de la relació. Aquest article descriu els principals estils comunicatius —constructiu, evitativo, demandant-retirada, agressiu i assertiu— i els factors que influeixen en ells, com la inclinació, la personalitat o la cultura. A partir de recerques recents (Domingue & Mollen, 2009; Shrout et al., 2022; Ge et al., 2022; Ryjova et al., 2024; Călin et al., 2023; Vanderbilt et al., 2025), s’analitza com la comunicació empàtica i assertiva afavoreix la intimitat i la regulació emocional, mentre que els patrons evitativos o agressius s’associen amb major conflicte i malestar. Finalment, es proposen estratègies terapèutiques i relacionals per a millorar la comunicació i enfortir el benestar de la parella.
Tipus de comunicació en la parella: estils, factors i efectes
La comunicació constitueix un dels pilars fonamentals de la relació de parella. No sols permet coordinar la vida quotidiana, sinó que també construeix intimitat, confiança i sentit de pertinença. No obstant això, parlar no sempre implica comunicar-se: la forma en què les emocions s’expressen i es reben és determinant en el desenvolupament del vincle.
En la pràctica clínica i en la recerca psicològica s’observa que les dificultats comunicatives són un dels motius més freqüents de consulta en teràpia de parella. No es tracta només dels temes que es discuteixen —diners, família, temps, responsabilitats— sinó de la manera en què s’aborden. La manera de comunicar-se reflecteix el nivell de connexió emocional i la capacitat de manejar la diferència sense danyar el vincle.
Estudis en psicologia de la comunicació han demostrat que la satisfacció conjugal no depèn de l’absència de conflictes, sinó de la manera en què aquests es gestionen (Domingue & Mollen, 2009; Shrout et al., 2022). Les parelles que aconsegueixen comunicar-se amb empatia i respecte mostren major benestar i estabilitat, mentre que els patrons evitativos o agressius prediuen distanciament emocional i ruptures més primerenques.
Estils principals de comunicació en la parella
Els estils comunicatius reflecteixen la interacció emocional de la parella i la forma en què cada membre regula la proximitat i la distància. Identificar-los ajuda a comprendre la dinàmica del vincle i a promoure un canvi conscient.
- Comunicació constructiva o empàtica. Es caracteritza per l’escolta activa, l’expressió emocional clara i la cerca de l’enteniment mutu. Les parelles que es comuniquen de manera empàtica validen les emocions de l’altre i construeixen confiança. Aquest estil promou la resolució saludable dels conflictes i un major benestar psicològic (Shrout et al., 2022).
- Comunicació evitativa o de retirada. En aquest patró, un o tots dos membres eviten parlar sobre els problemes o expressar les seves emocions. A curt termini pot reduir la tensió, però a llarg termini genera desconnexió i frustració. Segons Ryjova et al. (2024), aquest tipus de comunicació sol associar-se amb una inclinació evitativo i amb la percepció del conflicte com una amenaça. Les parelles amb aquest patró poden mantenir l’estabilitat aparent durant anys, però amb un baix nivell d’intimitat emocional.
- Comunicació demandant-retirada. Un patró freqüent és aquell en el qual una persona demanda diàleg o canvi mentre l’altra es replega. Aquest cicle reforça la frustració mútua i alimenta la distància emocional. Domingue i Mollen (2009) descriuen aquest patró com un dels més perjudicials per a la satisfacció conjugal, en provocar que tots dos membres se sentin incompresos i esgotats.
- Comunicació agressiva o depreciativa. Implica crítiques, sarcasmes o desqualificacions directes o indirectes. L’agressivitat comunicativa erosiona el respecte mutu i activa respostes fisiològiques de defensa. Călin et al. (2023) assenyalen que aquest estil incrementa el malestar emocional i la probabilitat de ruptura, en obstaculitzar l’empatia i l’escolta. Aquest tipus de comunicació tendeix a cronificarse si no s’intervé, ja que alimenta l’hostilitat i el ressentiment.
- Comunicació assertiva. Consisteix a expressar les pròpies necessitats amb claredat i respecte, sense sotmetre ni agredir. Aquest equilibri permet afrontar els desacords des del reconeixement i no des de la confrontació. La comunicació assertiva afavoreix la intimitat i l’estabilitat de la relació (Călin et al., 2023). Suposa un aprenentatge actiu que requereix pràctica i autoregulació emocional.
La dimensió emocional de la comunicació
Més enllà de les paraules, la comunicació en la parella implica un intercanvi emocional constant. El to de veu, la postura corporal, la mirada o el silenci comuniquen tant com el contingut verbal. La parella es converteix en un mirall afectiu: cada missatge és una oportunitat de connexió o desconnexió.
En parelles amb bona regulació emocional, els desacords es viuen com a reptes compartits. En canvi, quan el sistema emocional està sobrecarregat, les paraules es converteixen en armes defensives. Shrout et al. (2022) van demostrar que les interaccions negatives sostingudes afecten fins i tot el sistema immunològic, mostrant que la comunicació de parella té repercussions psicològiques i fisiològiques reals.
El component emocional també es manifesta en la manera en què es demana suport. Algunes persones busquen contenció mitjançant la paraula, mentre unes altres ho fan a través del contacte físic o de gestos de cura. Comprendre aquestes diferències ajuda a crear un llenguatge afectiu comú. Quan la comunicació se centra en guanyar la discussió, l’emoció que predomina és la ràbia; quan se centra en entendre a l’altre, sorgeix l’empatia.
Factors que influeixen en els estils de comunicació
Els estils comunicatius no són trets estàtics, sinó patrons modelats per variables personals, relacionals i culturals.
L’estil d’inclinació és un dels factors més estudiats. Les persones amb inclinació segur tendeixen a comunicar-se amb major obertura, mentre que els qui presenten inclinació ansiosa o evitativo mostren major tendència a la demanda o l’evasió (Domingue & Mollen, 2009). El mode de comunicar-se es converteix així en una extensió del model afectiu après en les primeres relacions de cura.
La personalitat també influeix. Trets com l’empatia o l’estabilitat emocional faciliten la comunicació constructiva, mentre que la impulsivitat o la baixa tolerància al malestar la dificulten.
El gènere, encara que cada vegada menys determinant, pot influir en les preferències comunicatives. Algunes recerques indiquen que les dones tendeixen a emprar un llenguatge més emocional i els homes, un més pràctic, encara que aquestes diferències s’atenuen en parelles amb elevada intel·ligència emocional (Călin et al., 2023).
La cultura modula les normes d’expressió emocional. Ge et al. (2022) van demostrar que les cultures més col·lectivistes valoren la comunicació indirecta i harmoniosa, mentre que en societats individualistes predomina la franquesa. Aquestes diferències culturals influeixen en com s’interpreten els silencis, les pauses o la confrontació.
Finalment, els factors contextuals —estrès laboral, dificultats econòmiques o criança— condicionen notablement la comunicació. En contextos de pressió, les habilitats relacionals poden deteriorar-se, generant malentesos o respostes defensives.
La comunicació i el cicle vital de la parella
La manera de comunicar-se evoluciona amb el temps i amb les etapes del vincle. En els inicis, predomina una comunicació més fluida i centrada en el descobriment. Les emocions positives i el desig de connexió afavoreixen l’empatia i l’escolta.
Amb la convivència sorgeixen nous desafiaments: la gestió de les tasques, el temps compartit i les diferències personals. En aquesta fase, les discussions tendeixen a augmentar i els patrons comunicatius es consoliden. La parella aprèn a negociar o, per contra, a evitar els conflictes.
Durant les etapes de criança o de kasasrurales vitals —com la desocupació o la cura de familiars—, la comunicació pot veure’s afectada pel cansament i l’estrès. Els temes pràctics ocupen l’espai del diàleg emocional, i la intimitat pot ressentir-se.
En la maduresa del vincle, quan existeix una història compartida sòlida, la comunicació tendeix a tornar-se més calmada i reflexiva. Les parelles que han desenvolupat una comunicació empàtica aconsegueixen sostenir la proximitat fins i tot davant les crisis. Aquelles que no ho han fet poden experimentar sensació de distància o solitud, malgrat la convivència.
Conseqüències i estratègies per a millorar la comunicació
Els efectes dels diferents estils comunicatius són amplis. La comunicació empàtica i assertiva s’associa amb relacions més estables, major benestar psicològic i millor salut física (Shrout et al., 2022). Per contra, l’agressivitat i l’evitació incrementen l’ansietat, l’hostilitat i el risc de ruptura.
Algunes estratègies útils per a enfortir la comunicació són:
- Escolta activa: implica atenció plena al missatge i a l’emoció que l’acompanya.
- Missatges en primera persona: expressar emocions pròpies sense atribuir culpa (“jo sento…”).
- Validació emocional: reconèixer l’experiència de l’altre com a legítima, encara que no es comparteixi.
- Reparació després del conflicte: reprendre el vincle després d’una discussió reforça la seguretat emocional.
- Cura del to i el llenguatge no verbal: una mirada o un gest poden calmar o intensificar la tensió.
Implementar aquestes estratègies requereix pràctica i, en molts casos, acompanyament professional. La teràpia de parella ofereix un espai per a explorar els patrons de comunicació, identificar les emocions que els sustenten i desenvolupar habilitats més funcionals. Des de la psicologia, s’entén que millorar la comunicació no sols enforteix la relació, sinó que també promou la salut emocional individual.
La teràpia psicològica com a espai de transformació
En teràpia de parella, la comunicació es treballa com un procés sistèmic: no es tracta de qui té raó, sinó de com es construeix el diàleg. El terapeuta actua com a mediador, ajudant al fet que cada membre escolti i sigui escoltat.
Durant el procés, s’analitzen els patrons repetitius i es promouen noves formes d’interacció. Per exemple, transformar un “tu mai m’entens” per un “em sento frustrat quan no parlem d’això” ja canvia la dinàmica. La validació mútua, l’expressió emocional i la reconstrucció del llenguatge compartit són elements clau.
Les intervencions basades en l’evidència —com la teràpia de parella centrada en les emocions o els enfocaments de Gottman— mostren millores significatives en la satisfacció i en la regulació emocional. Aquestes teràpies busquen que la comunicació deixi de ser un camp de batalla per a convertir-se en un pont cap a la comprensió.
Conclusió
La comunicació en la parella és un procés dinàmic que reflecteix la qualitat del vincle emocional i les maneres d’afrontar la diferència. Conèixer els estils comunicatius permet reconèixer les fortaleses i vulnerabilitats de la relació, i obre la porta a un canvi conscient.
Fomentar una comunicació empàtica i assertiva no significa eliminar el conflicte, sinó abordar-lo amb respecte i comprensió. Les parelles que aconsegueixen comunicar-se des de l’escolta i la validació desenvolupen vincles més segurs i duradors.
Si consideres que la comunicació amb la teva parella s’ha tornat difícil o repetitiva, pot ser útil demanar suport professional. En el Centre de Psicologia kasasrurales de Barcelona, comptem amb psicòlegs especialitzats en teràpia de parella que poden ajudar-te a millorar la comunicació i recuperar l’equilibri emocional.
Referències
Călin, M., Sandu, M., & Voicilă, G. (2023). The influence of mental hygiene on communication styles in couples. The “Black Sigui” Journal of Psychology.
Domingue, R., & Mollen, D. (2009). Attachment and conflict communication in adult romantic relationships. Journal of Social and Personal Relationships, 26(5), 678–696. https://doi.org/10.1177/0265407509347932
Ge, F., Park, J., & Pietromonaco, P. (2022). How you talk about it matters: Cultural variation in communication directness in romantic relationships. Journal of Cross-Cultural Psychology, 53(5), 583–602. https://doi.org/10.1177/00220221221088934
Ryjova, I., Gold, A., Timmons, A., Han, S., Chaspari, T., Pettit, C., Kim, I., Beale, A., Kazmierski, K., & Margolin, G. (2024). A day in the life: Couples’ everyday communication and subsequent relationship outcomes. Journal of Family Psychology, 38(1), 25–41. https://doi.org/10.1037/fam0001180
Shrout, M., Renna, M., Madison, A., Malarkey, W., & Kiecolt-*Glaser, J. (2022). Marital negativity’s festering wounds: The emotional, immunological, and relational toll of couples’ negative communication patterns.Psychoneuroendocrinology, 149, 105989.
https://doi.org/10.1016/j.psyneuen.2022.105989
Vanderbilt, R., Brinberg, M., & Dl., I. (2025). The impact of attachment style on communication frequency and language usi in romantic partners’ text messages. Journal of Language and Social Psychology.https://doi.org/10.1177/0261927×251344949
